Skip to main content

Les claus del nou impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal)

Les claus del nou impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal)

Al BOE del dia 9 de novembre, i amb efectes des del 10 de novembre de 2021, s’ha publicat el Reial decret llei 26/2021 pel qual s’adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals a la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) respecte de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
plusvàlua municipal

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre (BOE de 9 de novembre i amb efectes des del 10 de novembre de 2021) amb el qual s'adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals a la jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (conegut també, com la plusvàlua municipal). Amb la reforma legal es garanteix la constitucionalitat del tribut, s'ofereix seguretat jurídica als contribuents i certitud als ajuntaments.

El Govern, amb aquesta reforma, restableix l'exigibilitat de l'impost, que havia quedat en suspens amb la sentència del Tribunal Constitucional del passat 26 d'octubre, atès que havia deixat un buit normatiu per a la determinació de la base imposable, la qual cosa impedia la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d'aquest tribut. El Reial decret llei 26/2021 aprovat, per tant, evita el risc que els ajuntaments sofreixin una disminució dels seus recursos, incrementin el seu nivell de dèficit o vegin deteriorats els serveis que presten als ciutadans.

Així mateix, la norma delimita el buit legal que podria haver provocat distorsions en el mercat immobiliari, en poder haver-se convertit aquesta circumstància en un incentiu per accelerar operacions immobiliàries que esquivessin la tributació.

Què és l'impost de plusvàlua municipal?

L'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), com es denomina oficialment, grava els guanys obtinguts per la venda, o recepció en forma d'herència o donació, d'un immoble en funció de la revaloració del terreny en el qual s'assenta. Els contribuents tenen trenta dies per saldar comptes amb Hisenda.

  • És un impost local, la recaptació del qual correspon als ajuntaments.
  • Es regula en els articles 104 a 110 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
  • Fet imposable: l'increment del valor que experimentin els terrenys i es posi de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat dels terrenys per qualsevol títol o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitatiu del domini, sobre els terrenys esmentats.
  • Base imposable: fins ara es determinava multiplicant el valor del terreny en la data de meritació (valor cadastral del sòl en la data de transmissió) pel nombre d'anys de la seva permanència en el patrimoni del transmitent i pel percentatge fixat per l'ajuntament dins dels límits establerts en la llei.

Sentència del Tribunal Constitucional de 26 d'octubre de 2021

La sentència publicada el 3 de novembre de 2021 al web del Tribunal Constitucional (encara no publicada al BOE, però sí accessible des del web del tribunal), va ser dictada el passat 26 d'octubre i en ella el Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nuls els articles relatius a la determinació de la base imposable de l'IIVTNU en concret els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

El que es declara inconstitucional i nul, així, és la manera de calcular la base imposable, declaració que no afecta la resta dels elements de l'impost. El Tribunal Constitucional es basa en el fet que aquests articles configuren un sistema objectiu i obligatori de càlcul que "per ser aliè a la realitat del mercat immobiliari i de la crisi econòmica i, per tant, al marge de la capacitat econòmica gravada per l'impost i demostrada pel contribuent, vulnera el principi de capacitat econòmica com a criteri d'imposició (art. 31.1 CE)", sense que existeixi cap justificació objectiva i raonable que pogués salvar aquesta conclusió (FJ 5è).

La Sentència, que manté el fet imposable, complementa els anteriors pronunciaments del Tribunal Constitucional sobre l'IIVTNU que ja impedien liquidar l'impost en els supòsits en els quals no hi hagués una plusvàlua real posada de manifest en la transmissió o quan la quota de l'IIVTNU esgotés o superés aquesta plusvàlua (SSTC 59/2017 i 126/2019).

Nova norma: dues opcions per al càlcul de l'impost

La nova norma estableix amb caràcter general que la base imposable de la plusvàlua municipal serà el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació del tribut pels coeficients que aprovin els ajuntaments en funció del període de generació de l'increment de valor, però ofereix un mètode alternatiu que permetrà als subjectes passius tributar en funció de l'increment de valor real obtingut en la transacció. Com a novetat, queden gravades les operacions en les quals el període de tinença de l'immoble hagi estat inferior a un any.

Amb la finalitat de donar compliment al mandat del Tribunal Constitucional en les seves sentències de 2019 i 2021, el Reial decret llei adequa la base imposable de l'impost a la capacitat econòmica efectiva del contribuent. Per a això, es millora la tècnica de determinació de la base imposable en el sistema objectiu, perquè reflecteixi en tot moment la realitat del mercat immobiliari, i, a més, aquest sistema es converteix en optatiu, que permet que la base imposable de l'impost sigui la diferència entre el valor de transmissió i el d'adquisició d'un terreny quan així ho sol·liciti l'obligat tributari.

D'aquesta manera es compleix la sentència del passat 26 d'octubre que va admetre com a vàlid el mètode objectiu de càlcul de la base imposable sempre que no fos obligatori i reflectís la realitat del mercat immobiliari.

La naturalesa de l'impost, que no va discutir el Tribunal Constitucional, es manté. És a dir, el tribut grava l'increment del valor dels terrenys, posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d'un període de vint anys.

 

Per a més informació, contacti amb nosaltres al 93 870 64 08 o enviï un correu electrònic a agora@agora-sa.com